Trio Rodin: "El que compta realment és la feina que hi ha darrere de cada resultat"

Carles Puig, Esther García i Jorge Mengotti integren el Trio Rodin, un conjunt de música de cambra que es presenta aquesta temporada 13-14 a la Xarxa de Músiques. En els seus concerts per a la Xarxa proposen un programa les obres del qual tenen com a denominador comú... que els noms dels seus compositors comencen per la lletra B!  Amb aquest motiu aparentment anecdòtic ofereixen un recorregut per obres per a trio de totes les èpoques i estils. La gira inclou 6 concerts durant el mes de gener de 2014: Dissabte 11 al Teatre Municipal de Palafrugell, diumenge 12 al Cine Petit de Torroella de Montgrí, dissabte 18 a l'Auditori Cercle Sport de Figueres, diumenge 19 al Teatre Mundial de La Bisbal, dissabte 25 a l'Auditori de Sant Josep de Moià i diumenge 26 a l'Esglèsia de Sant Andreu de Serinyà. Els entrevistem abans del primer concert de la seva gira a la Xarxa:

Què fan tres joves com vosaltres tocant música clàssica?

Cada un de nosaltres deu tenir la seva història, però el denominador comú és que vam començar de ben petits i, a través de diferents encontres i motivacions, que han anat fent incrementar la nostra passió i dedicació per la música,  la nostra trajectòria s’ha encaminat cap a aquest món.

Com vàreu decidir formar el trio?

Els tres hem estudiat a Utrecht, on encara residim. Allà és on va iniciar la nostra aventura com a trio. Ja havíem tocat junts abans en altres formacions, però un cop vam acabar els estudis oficials al conservatori va ser quan vam decidir començar alguna cosa més seriosament.  Tot va sorgir de forma molt espontània, sortint del conservatori a fer un toc, se’ns va ocórrer la idea de formar un trio, tot i que en aquell moment, segurament, no ens esperàvem que la cosa anés tan seriosament.

Com veieu la situació de la música de cambra al nostre país? 

Cada cop hi ha més gent  que s’hi dedica i més nivell, sobretot en el camp de la música de cambra. En els darrers anys han sorgit grups molt destacables. Corrent pel món veus que arreu hi ha joves del nostre país estudiant i treballant a l’estranger, molts d’ells amb molt de talent, potser degut a  la manca d’oportunitats que segueix vigent a casa nostra.

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals? Què en penseu de la seva activitat?

Joventuts Musicals ha estat i segueix sent un referent pel què fa a la promoció de joves músics des de fa molts anys. Estem encantats de formar part de la seva Xarxa  ja que això ens dóna l’oportunitat d’actuar a diverses parts del país i  donar-nos a conèixer. Sobretot en aquests moments tan difícils pel món cultural.

Quina importància creieu que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

Els concursos poden arribar a ser una plataforma pels joves músics, et poden obrir alguna porta, però el que compta realment és la feina periòdica i constant que hi ha darrera de qualsevol resultat. I com tots sabem, els concursos  no són sempre del tot justos en aquest sentit,  s’ha de ser molt conscient d’aquest fet quan t’exposes a l’opinió subjectiva d’uns quants membres d’un jurat.

Què preferiu: el treball com a solista, la música de cambra o la simfònica?

Des dels inicis del trio els tres estem bastant centrats en la música de cambra, ja que és el terreny en el què ens sentim més còmodes, però esporàdicament també fem col·laboracions amb orquestres i altres formacions.

Parleu-nos de cadascuna de les obres que heu escollit pel programa dels vostres concerts a la Xarxa.

Comencem el programa amb una de les obres cabdals per a trio amb piano, el trio Op. 70 num.1 de Beethoven (trio “Fantasma”),  seguit per una obra molt rítmica i plena d’energia del jove compositor americà, Kenji Bunch: “Intersections”. La segona part s’inicia amb quatre de les “Miniatures” de Frank Bridge, quatre petites joies  en forma de dansa (Minuet, Gavotte, Valse Russe i Saltarello). Acabem el concert amb un dels majors exponents de la música de cambra del Romanticisme: el trio Op. 101 num.3 de Brahms.

Per què les heu escollit?

Sempre rumiem molt sobre l’elecció del repertori. Aquest ens va semblar un programa molt variat, coherent i a la vegada potent. Ens agrada oferir un programa atractiu per al públic que ens vingui a escoltar i sempre intentem aportar alguna obra menys coneguda.

El programa té algun fil conductor?

La peculiaritat d’aquest programa és que tots els compositors comencen per la lletra “B”. Les famoses expressions “Les tres B” i “La Santa Trinitat” (segons Hans von Bülow), es refereixen a Bach, Beethoven i Brahms com tres dels compositors més grans de la història de la música. En aquesta ocasió n’interpretem dos (Beethoven i Brahms)  i n’hi afegim dues “B” més, Bunch i Bridge.

A banda de la vostre participació a la Xarxa quins són els vostres propers reptes professionals?

Després de la gira que oferim a Catalunya al gener,  tenim la sort de poder gaudir durant el  mes següent d’una altra gira per algunes de les millors sales d’Holanda, entre elles el Concertgebouw d’ Amsterdam.  Al març participem al cicle “Música en Palacio”, un projecte que porta la música als palaus més emblemàtics de Madrid. I entre tornades a Catalunya anem cap a Irlanda on participarem al Festival de Música de Cambra de Kilkenny. A l’abril tenim un projecte que ens fa especial il·lusió: es tracta del “Gaudeamus Festival”. Parlem d’un festival de música contemporània en el què participem com a artista resident, i on tindrem el luxe d’estrenar obres escrites especialment per nosaltres. La veritat és que aquesta temporada estem treballant bastant. Hem tingut molta sort de poder formar part de tots aquests projectes, i altres, que ens fan seguir actius i il·lusionats amb el nostre grup.

Esperem que segueixi així!

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del vostre): Carles, el piano; Esther, el saxo; Jorge, el violoncel.

Un director: Gustavo Dudamel.

Un solista: Martha Argerich.

Un grup de cambra: Trio di Parma.

Un compositor: Beethoven.

Una obra musical: Quintet amb piano de Schumann

Un llibre: “La casa de los espíritus” de Isabel Allende.

Una ciutat: Venècia.

Un lema o refrany:  “Mai penso en el futur. Arriba de seguida”. Albert Einstein

Un somni: Tenir cada cop més oportunitats de compartir la música amb el públic.