MARIA MIRÓ: ‘‘M’AGRADA MIRAR EL PÚBLIC I VEURE LES SEVES REACCIONS’’

Com vas decidir convertir?te en soprano?

Tot va començar quan tenia 5 anys. La professora de música de pàrvuls de l'escola IPSI on anava els va dir als meus pares que tenia bona veu i els va recomanar que entrés al cor de l'escola (posteriorment anomenat Cor Vivaldi). L'Òscar Boada va reconèixer el meu talent pel cant i per la música, i vaig començar a estudiar solfeig, piano i flauta travessera, a part de cantar en el Cor Vivaldi i fer de solista en moltes ocasions. Als 18 anys vaig començar a rebre classes de cant amb Josefina Lupiáñez i posteriorment vaig entrar al Conservatori del Liceu amb la Carme Bustamante, tot compaginant-ho amb la carrera de Medicina a la UB. A continuació vaig fer el MIR en Dermatologia i seguia rebent classes de cant i fent algun recital, tot i que la meva feina principal era la de dermatòloga. Un cop vaig acabar la residència, vaig fer un Màster de Cant al Royal Northern College of Music de Manchester, Anglaterra, i tot i que la idea era de ser-hi només per un any, els professors del College van veure les meves possibilitats i em van recomanar de seguir un any més, durant el qual vaig fer de protagonista en dues òperes. Un cop vaig acabar el màster, vaig decidir seguir amb el cant i dedicar-m'hi professionalment. 

Què sents quan estàs immersa en un recital? Què et passa pel cap?

Quan faig un recital amb piano, intento comunicar i "donar" al públic, mantenint un diàleg a tres, juntament amb el pianista. Penso en el text de la cançó, i intento transmetre les emocions del text i de la música. M'agrada mirar el públic i veure les seves reaccions. M'encanta quan es creen moments especials en un recital... Sobretot aquells silencis màgics que es queden en l'aire, plens d'emoció.

Com veus la situació de la música clàssica al nostre país?

Malauradament, no està en el seu millor moment. Arran de la crisi, hi ha hagut moltes retallades en l'àmbit de la cultura, i la falta de pressupostos ha fet que hi hagi teatres a punt de tancar, que les temporades d'òpera siguin més curtes, que s'opti per fer versions concert (sense escenificar) d'algunes òperes (que redueixen els costos), alguns concursos han hagut de tancar, els catxets han baixat, etc. A pesar d'aquesta situació, a Espanya hi ha molt de talent i bons professionals; i moltes ganes de seguir endavant, amb molta gent que dóna suport a la música clàssica i amb programacions permanents i de qualitat. Espero que poc a poc la situació econòmica vagi millorant. La música és molt important per a l'esperit!

Prens part a la Xarxa com a guardonada, el 2014, del Concurs Mirabent i Magrans (1r premi cant). Quina importància creus que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

Els concursos són una oportunitat per donar a conèixer joves talents. I si agrades al jurat (on solen haver-hi intèrprets reconeguts, directors de teatres i agents), et pot obrir portes per aconseguir feina, a part de rebre bons consells. Si guanyes algun premi, a part de la dotació econòmica que t'ajuda a seguir estudiant i formant-te (la carrera d'un jove músic és molt cara!: classes, cursos de formació, idiomes, viatges per audicionar...), pots obtenir concerts que et donen experiència, i a vegades masterclasses amb intèrprets de primer nivell i molt experimentats.  

Coneixes el moviment de Joventuts Musicals? Què en penses de la seva activitat?

Joventuts Musicals és un moviment que ajuda i promou joves músics, organitzant concerts, cursos, concursos... i no només a Catalunya i Espanya sinó que hi ha entitats arreu del món. Qualsevol associació que promogui i ajudi joves músics és d'agrair, fomentar i felicitar!

Parla'ns de les peces que interpretaràs en els concerts a la Xarxa. Per què les has escollit? 

El títol del programa és Mestissatge líric. M'agradava molt la idea d'interpretar un programa de fusió (quant a llengües, cultures, músiques) amb obres de repertori i d'altres no tan conegudes i noves per a mi. Quan li vaig proposar el tema a la pianista Anna Crexells, li va agradar molt la idea. Pensant inicialment en compositors catalans que ja coneixia i havia interpretat, vaig indagar una mica més en la seva obra. D'Eduard Toldrà només havia interpretat cançó catalana i sempre havia volgut introduir alguna de les seves cançons castellanes. De Manuel Garcia-Morante són molt conegudes les cançons populars catalanes, però no pas les seves cançons sefardites, tot un descobriment! Aprofitant que aquest any se celebra el centenari de la mort d'Enric Granados, vam escollir dues de les seves Tonadillas i la meravellosa ària "La maja y el ruiseñor" de la seva òpera Goyescas, en què el piano té una gran importància i s'estableix un meravellós diàleg entre piano i veu. A la segona part, interpretarem una cançó catalana, una espanyola i una francesa de Mompou i dues cançons noves per a mi, en què la paraula fusió té la seva màxima esplendor, Chanson espagnole(molt interessant, amb música d'aires andalusos i text gallec) i Chanson italienne, de Ravel, que formen part del cicle Chants populaires. Per acabar el programa, interpretarem una selecció de les Cinco canciones negras de Montsalvatge, de clara influència antillana, i una romança de la sarsuela cubana María la O de Lecuona, poc representada i maquíssima.

A banda de la teva participació a la Xarxa, quins són els teus propers reptes professionals? 

Al juny participo en una gala benèfica per millorar la qualitat de vida dels pacients amb càncer, i faré un recital juntament amb el tenor Albert Casals organitzat per l'Associació d'Amics de Jaume Aragall. A la temporada 2016-2017 estic molt contenta de tornar a cantar al Teatro Real de Madrid i al Gran Teatre del Liceu. I estic en constant estudi i perfeccionament, preparant audicions i nous projectes.