“La coronació de Rosamunde” ofereix un viatge a través dels llenguatges dels grans compositors per a quartet de corda. El programa està format per tres obres cabdals per a la formació: el Divertimento K 136 en Re Major de W. A. Mozart, el Quartet de corda op. 18 n. 3 en Re Major de L. V. Beethoven, i el Quartet de corda D 804 n. 13 "Rosamunde" en la menor de F. Schubert. Comencem aquest camí amb un Mozart enèrgic i explosiu irradiant la vitalitat del jove compositor vienès que escriu els Divertimento K136-138 amb només 16 anys. Una obra amb un llenguatge harmònic clar i senzill però amb unes melodies molt brillants, escrita després del seu primer quartet de corda. Ens trobem davant l'exemple perfecte per il·lustrar l'equilibri i la transparència propis del Classicisme musical. A continuació, el geni de Bonn ens presenta el primer quartet de la seva extensa collita, i malgrat que reconeixem en la seva escriptura una influència més Mozartiana que Haydniana, Beethoven comença els primers esglaons de l'ascens al romanticisme. Els contrastos es polaritzen: el que és líric contra el que és rítmic, la introversió contra l'extroversió harmònica, polaritats dinàmiques que ens traslladen de l'excelsitud a l'abisme en pocs segons. S'obre un nou món de possibilitats. Concloem el recorregut amb una de les figures centrals del romanticisme alemany. Franz Schubert escriu el Quartet de corda n. 13 "Rosamunde" a començaments de 1824 quan fa un gir en les seves prioritats musicals i deixa la composició de Lieder per centrar-se en la música de cambra instrumental. El sobrenom de l'obra és degut al fet que el seu segon moviment és el tema que Schubert va compondre per a l'entreacte de la música incidental de l'obra teatral "Rosamunde, princesa de Xipre" de Helmina von Chézy. Aquest quartet s'ha guanyat la seva popularitat molt merescudament: les seves pàgines vessen d'un lirisme que acaricia l'ànima, així com d'harmonies que ens transporten a la malenconia més desoladora. El romanticisme està servit. "La coronació de Rosamunde" és una metàfora de la culminació d'un procés compositiu encadenat en el qual, Beethoven de Mozart i Schubert de Beethoven, prenen amb admiració el patrimoni musical heretat del seu predecessor fent-lo evolucionar, arribant a l'esplendor en l'escriptura del quartet de corda.
El Quartet Calders -anomenat així en honor a l’escriptor català Pere Calders- és fundat l’estiu del 2018 a Barcelona. El formen les violinistes Júlia Álvaro i Alba Ramírez, el violista Alex Rodríguez i el violoncel·lista Miquel Felip. Els integrants, quatre joves músics apassionats per la música de cambra, s’agrupen amb l’objectiu d’explorar el vast repertori de la formació.
La identitat del grup rau en l'aprofundiment de la comprensió i realització de l'obra musical com una unitat total en ella mateixa des del llenguatge de cada compositor. També tenen com a fi promoure el panorama musical actual, col·laborant amb compositors contemporanis de renom com ara Ernest Giralt o Josep Soler. D’aquest últim, han realitzat l’enregistrament d’escenes de l’obra “Jesús de Natzaret” i també del seu Quartet de Corda no. 4.
Treballen sota la mentoria del director d’orquestra Jordi Mora, deixeble de Sergiu Celibidache i dels membres del Quartet Gerhard. Paral·lelament, reben consells d’integrants de grans quartets com el Quartet Casals o el Quartet Dalia. Han tocat a sales de concert arreu de Catalunya, com a Sant Joan de les Abadesses, Rocafort i Monistrol de Calders, així com a les ciutats de Barcelona, Badalona i Sabadell.
Primera part
Divertimento K136, Re M, W. A. Mozart
I. Allegro
II. Andante
III. Presto
Quartet OP. 18 N. 3, Re M, L. V. Beethoven
I. Allegro ma non troppo
II. Andante con moto
III. Allegro
IV. Presto
Segona part
Quartet de Corda D 804 N. 13 "Rosamunde“, la menor F. Schubert
I. Allegro ma non troppo
II. Andante
III. Menuetto: Allegretto - Trio
IV. Allegro moderato