
Vuit cordes i dos arquets són, a priori, pocs elements per crear una obra musical. Paradoxalment, som davant dues partitures d’una riquesa en textures, timbres, ritmes, caràcters i expressions aclaparadora. El fet de disposar de pocs elements va fer esprémer al màxim els dots compositius de Kodály i Ravel, que traslladen la di?cultat als intèrprets amb partitures exigents i virtuoses. Les obres van ser creades a principis del segle XX i re?ecteixen el reeixit i efervescent moment que vivia la música a Europa. Les arrels folklòriques hongareses són l’essència del duo de Kodály, amb ritmes frenètics i melodies colpidores. Ravel té l’ull posat cap Orient amb moments d’extrema ?nor harmònica i melòdica combinats amb ritmes trepidants. L’ús de la modalitat és l’element en comú que, més enllà del duo, uneix les dues obres.
ZOLTÁN KODÁLY (1882-1967) - Duo per a violí i violoncel (1914)
MAURICE RAVEL (1875-1937) - Sonata per a violí i violoncel M.73 (1920-22)