Entitat del mes de juny: Joventuts Musicals de Sant Cugat del Vallès

Omplir de música en viu Sant Cugat del Vallès i complementar la formació dels estudiants de música de la ciutat i l’entorn van ser els motius principals que, l’any 2001, van fer néixer Joventuts Musicals de Sant Cugat del Vallès. Un grup de músics de l’Associació Musical Aula de So de la ciutat van recuperar el nom d’una entitat inactiva des de feia anys, engrescats per l’aleshores president de Joventuts Musicals d’Espanya, el doctor Jordi Roch.

“Havíem convidat el doctor Roch a ser membre d’honor del 1r Festival Internacional de cors de veus blanques organitzat per l’Aula de So l’any 1998 i ell ens va engrescar a reactivar l’associació local de Joventuts Musicals. Nosaltres volíem ampliar l’oferta de concerts a la ciutat per a nens, joves, estudiants i pels amants de la música clàssica i de la música en viu en general; i la confluència d’aquests dos elements ens va fer decidir engegar el projecte”, explica l’actual president de l’entitat, Martí Marín.

Aquella primera junta, formada per deu persones i encapçalada per Oriol Hernández, primer president de l’entitat i actual secretari, va començar organitzant concerts amb joves estudiants de l'esola de música Aula de So i joves intèrprets provinents dels plans de participació de Joventuts Musicals d’Espanya. A més de sessions pedagògiques per als estudiants abans o després dels concerts. El que els primers anys era un cicle “modest i sense suport institucional”, segons Marín, va acabar esdevenint un cicle estable amb més d’una trentena de concerts anuals que va durar gairebé 20 anys, fins que la pandèmia el va aturar. “Durant aquesta etapa vam poder portar a Sant Cugat formacions com la Sant Andreu Jazz Band, amb una molt jove Andrea Motis”, explica el president.

Un altre dels projectes que va impulsar la primera junta de l’associació va ser un concurs de joves intèrprets d’àmbit nacional que va tenir molt d’èxit. Se’n van fer quatre edicions i hi van arribar a participar una vuitantena de concursants. “Alguns d’ells són figures destacades de l’escena musical actual”, assenyala Marín. A més, també van dur a terme un concurs per a bandes de música juvenils, en què el premi era gravar una maqueta; un cicle de jazz, una fira-gimcana de músics de carrer i fins i tot un projecte social d’intercanvi cultural amb l’Àfrica que va acabar esdevenint una ONG i ara funciona de forma independent. “Vam tenir una activitat molt intensa i que arribava a tota la ciutadania”, diu orgullós el president.

L’arribada de la pandèmia, però, va ser un “sotrac important” per Joventuts Musicals de Sant Cugat, que va haver d’aturar per complet la seva activitat. A més, anys abans, el consistori havia decidit impulsar un pla director de la música clàssica i municipalitzar la programació d’aquest estil de música a la ciutat. “Vam perdre la poca ajuda econòmica que rebíem i va ser un cop dur per a l’entitat”, explica Marín. Des de llavors, “l’associació ha perdut quasi tota la base social i gran part de les seves fonts de finançament”, afegeix Albert Olivés, que actualment s’encarrega de la gestió de projectes de JM Sant Cugat. I és que avui, l’entitat té només 8 socis i tots ronden la seixantena. El relleu generacional és un dels principals reptes de l’associació que, segons Olivés, treballa per captar nous socis i implicar-hi gent jove.

Tot i això, el nou equip que ha entomat la gestió de l’entitat després de la pandèmia és optimista. A més de reconstruir la base social de l’entitat, Olivés explica que han focalitzat els esforços en continuar impulsant activitats que marquin les noves línies d’acció. Per això, després d’uns anys programant només per encàrrec de l’Ajuntament, concretament el cicle Cambres Singulars, per falta de finançament propi, aquesta temporada han reprès el seu tradicional Cicle de Cambra i el concurs de joves intèrprets per a infants d’entre 12 i 16 anys que celebraran cada dos anys.

El Cicle de Cambra, que programen de febrer a maig, està format bàsicament per joves músics, molts d’ells provinents del catàleg de la Xarxa de Músiques. I és que l’aposta pel talent jove és un dels pilars fonamentals de l’entitat. “Creiem que la programació de concerts, com a espai de promoció dels joves intèrprets, ha de ser una activitat prioritària per a una entitat com la nostra”, afirma Olivés.

Pel que fa al concurs de joves talents, l’han reprès incorporant-hi novetats: una primera fase de selecció a través de les xarxes socials i un caràcter més pedagògic. “No creiem especialment en els concursos, però entenem que poden ser una eina molt interessant pels joves intèrprets per generar un currículum  que els pugui començar a obrir portes. Per això, per nosaltres ha estat important que aquesta nova etapa del concurs tingués un component pedagògic”, explica Olivés. En aquest sentit, han incorporat al certamen una breu sessió d’intercanvi d’impressions entre els artistes i el jurat. “Volíem que els concursants no marxessin, només, amb la idea de si havien guanyat o no”, apunta Albert Olivés.

A més del Cicle de Cambra i el concurs, l’aposta pel talent jove de l’entitat va més enllà. “Per nosaltres era molt important trobar un espai per acostar-nos als estudiants de música que encara estan acabant la seva etapa formativa”, explica Olivés. I amb aquest plantejament, fa dos anys van impulsar el Cicle Aprenents amb la col·laboració del Conservatori de la ciutat. Un projecte que programava formacions de cambra de les escoles superiors de música al costat de formacions de cambra dels centres de grau professional, creant “un espai d’intercanvi d’experiències i coneixements molt engrescador”. Ara bé, segons Olivés, el cicle “no va acabar de trobar el seu espai” i després de dos anys, aquesta temporada s’ha reconvertit en un projecte participatiu amb el grup Ars Movens, una xarxa de música integrada principalment per alumnes de grau superior que comencen a iniciar la seva etapa professional.

A part, l’entitat també treballa per fomentar el públic jove. Els menors de 35 anys es poden fer socis de l’entitat per només 20 € l’any i igual que la resta de socis tenen entrada gratuïta als concerts de Cambres Singulars, del Cicle de Cambra i el 50% de descompte en l’entrada a la resta d’activitats de JM Sant Cugat. A més, l’entitat col·labora sovint amb el Conservatori i les diferents escoles de música de la ciutat, i ara ha començat a teixir aliances amb altres associacions del sector. Tot i la falta de socis evident i la manca de relleu generacional, actualment Joventuts Musicals de Sant Cugat del Vallès és una entitat viva i molt activa, amb un equip humà carregat de noves idees i propostes per potenciar la música a la ciutat i els joves intèrprets de la zona. “Estem passant per una segona refundació”, afirma content Olivés.

Joventuts Musicals de Sant Cugat del Vallès està adherida a la Federació de Joventuts Musicals de Catalunya. Actualment té 8 socis.

La seva junta està formada per Martí Marín Perpinyà en el càrrec de president, Yelina Velázquez Álvarez com a vicepresidenta, Oriol Hernández Llort en qualitat de secretari i Oriol Castanyer Martí en el càrrec de tresorer. Júlia Olivés i Albert Olivés s’encarreguen de la gestió dels projectes de l’entitat.

D’ençà que Joventuts Musicals de Sant Cugat del Vallès es va constituir formalment l’any 2001, han estat presidents de l’entitat:

Oriol Hernández Llort (2001)

Martí Marín Perpinyà (2001 - Actualitat)