GRANADOS, compositor romàntic, pintor clàssic
LAS GOYESCAS - Los Majos enamorados - una Ópera para piano
- Los Requiebros
- Coloquio en la Reja
- SCARLATTI Sonata K 193 en Mi bemol mayor
- Fandango de Candil
- SCARLATTI Sonata K 141 en Re menor
- PADRE SOLER Sonata n. 21 en Do # menor
- Quejas o la Maja y el Ruiseñor
- SCARLATTI Sonata K 25 en Fa # menor
- El Amor y la Muerte (Balada)
- SCARLATTI Sonata K 8 en Sol menor
- Epílogo (Serenata del Espectro)
- SCARLATTI Sonata K 198 en Mi menor
Jean-François Dichamp, piano
El 1982 va aparèixer a les pantalles de televisió un jove de 12 anys interpretant a Mozart quan era nen al costat de Michel Bouquet a la pel·lícula d'episodis de Marcel Bluwal consagrada a la vida del compositor de «Les noces de Figaro». Després d'aquesta experiència com a actor, Jean-François Dichamp, que des dels seus inicis amb la seva mare al piano i al conservatori de Boulogne (classe de Geneviève Ibanez), se sentia més músic que actor, preferí el camí sinuós del Conservatori de París i dels concursos internacionals. Primer premi per unanimitat del Conservatori Nacional Superior de Música de Paris el 1986, i alumne de Jean-Claude Pennetier en el seu tercer cicle, Jean-François no triga a tornar-se en un dels més brillants estudiants de Nikita Magaloff i de Maria Curcio, deixebla de Schnabel, qui li brindà un coneixement profund del piano i amplià el seu horitzó musical.
La collita de recompenses internacionals és nodrida: tres premis en el concurs internacional de Santander (premi de finalista, premi especial «talents joves» i el premi «especial Chopin» lliurat per l'esposa d'Arthur Rubinstein) són el punt de partida d' una cursa acollida tant a Polònia, Irlanda, Anglaterra (on va viure quatre anys), Alemanya, Espanya, Turquia, Romania com els Estats Units, Mèxic, Colòmbia, Xile, Holanda, Portugal, Algèria, Xipre, i Paraguai: «a very sensitive artist »diu el Times,« dons innats per a Chopin »li contesta en eco The Independent on Sunday. La premsa mexicana també s'entusiasma amb ell com El Nord «la seva presentació va ser un veritable esdeveniment musical i així ho va entendre el públic que va ovacionar dempeus al final del seu magnífic recital» o El Diari de Monterrey «No hi ha dubte, amb Dichamp vam descobrir una nova dimensió de Liszt »i« Dichamp va enamorar al públic amb el seu art, despertant onades d'aplaudiments i bravos », mentre l'Humanité saluda« una maduresa exemplar en aquest jove músic ».
Convidat per France Musiques i els Festivals Chopin de Duzniki (Polònia), de les "Chorégies d'Orange", dels "Midis Musicaux du Châtelet" a Paris, de la "Festa dóna Musica" a Lisboa, el Festival Internacional de la Roque d'Anthéron i les "Folles Journées de Nantes". Va participar també tres vegades al Festival Internacional de Frutillar a Xile, el Festival de Piano de Monterrey a Mèxic, i dues vegades en la "International Piano Series" de Charleston a South Carolina (USA). Ha tocat també els dos concerts de Liszt amb l'Orquestra Filharmònica de Debrecen (Hongria) al mateix programa, els dos concerts de Chopin també en el mateix programa, el concert de Schumann amb l'Orquestra Simfònica de l'Estat de Mèxic, el concert en re menor de Brahms amb l'Orquestra Simfònica de Cali (Colòmbia) i diversos concerts de Mozart.
